Feministok ere manbo

Arantza Santesteban, Amaia Zufia eta Saioa Iraolak, Euskal Herriko Bilgune Feministaren izenean, Kataluniako egoerari buruz idatzitako iritzi artikulua irakur dezakezu beherago (euskaraz eta katalaneraz).

Gainera, irudian sakatuta Kataluniako kide feministek idatzitako oharra ere irakur ditzakezu.

FEMINISTOK BURUJABETZAREN DANTZARAKO PREST!

Ez gara atzo jaioak, eta hala ere, Herrialde katalanetan egun hauetan egon den oldarraldi errepresiboaren aurrean asaldura sentitu dugu. Erreferendumerako eta trantsiziorako legeak onartuta, estatuaren erasoaldia areagotu egin da hautetsiak atxilotuz, inprentak miatuz, hautestontziak konfiskatuz, komunikabideen adierazpen askatasuna mugatuz eta herri oso baten borondatea kriminalizatuz. Doakiela gure elkartasunaren xamurtasun guztia hemendik!

Espainiak, azken urteetan sortu den eztabaida soziala ukatzeko, ahalegin kolosala egin badu ere, Herrialde Katalanetako ezker independentistak eta herri mugimenduek “guztia erabaki ahal izateko, independentziaren” aldarria zabaldu dute. Funtsean, auzi demokratikoa erdigunera ekarri dute, burujabetza prozesu baten bidez erabaki eta parte hartzeko gaitasuna berreskuratu daitekeela aldarrikatuz.

Mugimendu feministaren historia luzean, erabakitzeko eskubidea borroka askoren erdigunean egon da. Desobedientziaren bidez garatu izan dugu sarritan: emakumeen boto eskubidea lortzeko, gidatzeko baimena eskuratzeko, abortatzeko, trans* identitatea izateko edo arau idatzien edo ez idatzien apurketa eragiteko. Gorputza dugu gure lehenengo lurraldea, eta hortxe jokatu behar izan ditugu partida gehienak emakumeok, gure lehenengo bizilekua askatzen; zer nolako herria eraikiko dugu bestela? Erabakitzeko gai diren pertsonak behar ditugu, erabakitzeko gai den herri bat lortzeko.

Horregatik guztiagatik, burujabetzaren irakurketa erradikala egin dugu feministok, prozesu indibidual eta kolektibo gisa irudikatzen dugulako. Gure gorputzetatik herrira egin nahi dugu salto, bide bereizezinak direlako. Ezin dugu nazioa aldarrikatu gure bizitza alde batera utzita; eta alderantziz. Burujabe izatea gure gorputz eta harreman sexu-afektiboen jabe izatea da, osasuntsu egoteko bideak jorratzeko aukera izatea, bakea kolektiboki eraikitzeko, elikadura subiranoa izatea, energetikoki buruaskiak izatea, eskubide kultural eta linguistikoen jabe izatea, hezkuntza sistema propioa eta kalitatezkoa izatea, oinarrizko behar materialak asebetetzeko baldintzak izatea. Emakume, bollera, trans, migrante, gazte edo zahar gisa aske izatea da burujabetza feministontzat.

Aurreko guztia gauzatzeko, herritarrok ahalmen politikoa eta boterea behar ditugu. Estatu nazioaren egiturak krisian daude, ez dituzte herritarron beharrak bermatzen, korporazio handien interesen babesle nagusiak direlako. Baina herriak sortzen du estatua, eta, horregatik, izan beharko luke jendartearen praktika multzoen isla, gure behar eta desirena. Hortaz, gure buruengan jarri behar dugu autoritatea, ez lege edo eliteengan, eta horrexegatik, antolatzeko dugun modua eta egitura komunak birpentsatzea dagokigu. Eraldaketa soziala gaurdanik gauzatzeko behar dugu boterea, indar kolektibo eta herritarraz eraikia, “egun handiaren” zain geratu gabe.

Egiturazko aldaketak ez datoz PP kanporatzearekin, sakoneko berregituraketa sozial eta politikoekin dute lotura, eta hori herri prozesu bati lotuta doa Herri Katalenetan zein Euskal Herrian. Diktaduratik demokraziaranzko trantsizio ankerrean kateatuta geratu ginen batzuk, baina Kataluniako erreferendumak, eta, honek irekiko duen prozesu eratzaileak 78ko erregimenaren gerruntze estua leherraraziko du. Zalantzarik gabe, sistema heteropatriarkal kapitalista iraultzeko aukera berriak irekiko dira eta komeni zaigu adi egotea.

Kataluniatik ere izan dugu beste ikaspenik: bertako mugimendu sozial eta zibilaren indarra, prozesuareantzat erabakiorra izan dena. Mugimendu demokratikoa da, behetik gora eraikitakoa, presionatzen dakiena eta estatu berri horretan edonolako politikak eraikitzea utziko ez duena. Egun hauetan ikusi dugun herritarren erantzunak erakusten du instituzioen jarduna ezin dela bakarrik alderdi politikoen esku utzi; erakundetze prozesuak kalearekin bat egin behar direla, azken batean, horrek gizarte baten maila demokratikoa frogatzen duelako.

Bide horretan, han eta hemen, mugimendu feminista politikoki aitortzeko metodoak behar ditugu, hura baita emakumeen interesak defendatzen dituen eragile nagusia, eta erakunde, alderdi edo mugimendu soziosindikalarentzat mintzakide politikoa behar du izan. Lidergotza feminista sendoak artikulatu behar ditugu gure herrietako burujabetza prozesuek trantsizio feministari bidea ireki diezaioten, zapalkuntza patriarkalak errotik gainditzeko eta emakumeen parte hartze politikoa hauspotzeko. Feminismoa baita egungo jendarte kapitalistari benetako alternatiba eraikitzeko oinarria.

Madriletik zuzendutako estatu kolpe berri honek ikararen eredua aplikatu nahi du berriz ere, baina Herri Katalanetako kideek beldurra kolektiboki landu eta determinazio osoz aurrera egiteko hautua egin dute. Adierazi nahi diegu ez ditugula bakarrik utziko. Elkarrekin dantza, bultza, tenka, barre egin eta erasoen aurrean, harresi izateko prest gaude. ...ikusiko nola laster eroriko den! Demofobiaren aurrean, urriaren 1ean hautestontziak baiezkoz lehertzeko deia egiten dugu. Has dadila burujabetzaren manboa.

 


 

No vàrem néixer ahir, però encara així ens sòrpren l'escalada repressiva que s'està donant aquests últims dies als Països Catalans. Aprovades les lleis de referèndum i transitorietat, s'agreuga l'agressió per part de l'Estat amb detencions de càrrecs electes, registres a impremtes, incautacions d'urnes… criminalitzant la voluntat de tot un poble. Des d'aquí tota la nostra solidaritat.

Encara que Espanya ha fet tot el possible amb l'objectiu de negar el debat obert durant aquests anys, l'Esquerra Independentista i els moviments populars dels Països Catalans han obert l'opció "Per a decidir-ho tot, Independència". Al cap i a la fí, han portat al mig del debat la possibilitat de recuperar el dret a un procés sobiranista mitjançant una participació democràtica.

Al llarg de la història de la lluita feminista, el dret a decidir ha estat el centre de moltes lluites. Moltes vegades pel camí de la desobediència: per aconseguir el dret a vot de les dones, per aconseguir el permís de conduir, per a avortar, per a tenir dret a la identitat trans* o per incidir en el trencament de normes escrites o no escrites. El cos és el nostre primer territori, i ha estat aquí on principalment hem hagut de lluitar les dones, alliberant la nostra primera vivenda; de no ser així, quina mena de poble construirem? Necessitem gent amb capacitat per decidir, per tal d'aconseguir un poble capaç de decidir.

És per això que les feministes hem fet una lectura radical de la sobirania, perquè ho dibuixem com a procés individual i col·lectiu. Volem saltar al poble des dels nostres cossos, per que són indivisibles. No podem reivindicar una nació deixant a un costat les nostres vides; i viceversa. Ser sobirà es manar sobre les nostres relacions afectivo-sexuals i els nostres cossos, tenir dret a desenvolupar mitjans per a gaudir d'una bona salut, per a construir la pau de manera col·lectiva, tenir sobirania alimentaria, ser lliures energèticament, ser propietaries dels drets culturals i lingüístics, tenir un sistema educatiu propi i de qualitat, tenir les condicions per a garantir les necessitats materials mínimes. Dona, bollera, trans, migrant, jove o gran, per a nosaltres, les feministes, ser sobiranes vol dir ser lliures.

Per a fer possible tot això, les ciutadanes necessitem capacitat política i poder. Les estructures de l'estat-nació estan en crisi, no garanteixen les necessitats del poble, per que només defensen els interessos de les grans corporacions. Però és el poble qui crea l'estat, i és per això que hauria de ser un conglomerat d'illes de les pràctiques del poble, de les nostres necessitats i desitjos. L'autoritat ha d'estar en nosaltres mateixes, no en les lleis, ni en les elits, i és per això, que ens toca repensar les estructures comuns i com ens hem d'organitzar. Necessitem el poder per tal d'aconseguir realitzar el canvi social des d'avui mateix, un canvi aixecat col·lectivament, sense estar esperant "el gran dia".

Els canvis estructurals no vindran amb l'expulsió del PP; han d'estar lligats a una reestructuració social i política, i això, tant als Països Catalans com a Euskal Herria va lligat a un procés popular. Algunes ens vàrem quedar atrapades a la transició de la dictadura a la democràcia, però el referèndum de Catalunya, i el procés que s'obrirà faran esclatar el Règim del 78. Sense cap mena de dubte, s'obriran noves oportunitats per a capgirar el sistema heteropatriarcal vigent, i ens convé estar atentes.

De Catalunya hem après molt més: la força del seu moviment social i civil, ja que ha estat decisiu en el procés. És un moviment democràtic, construït d'abaix a dalt, que sap pressionar i no permetrà que el nou estat es construeixi sobre qualsevol política. La resposta popular viscuda aquests dies ens a ensenyat que l'activitat institucional no es pot delegar només en mans dels partits polítics; el procés d'organització ha d'anar lligat al poble. Al cap i a la fí, és això el que demostra el nivell democràtic d'una societat.

En aquest camí, tant allà com aquí, necessitem mètodes per a reconèixer políticament el moviment feminista, perquè és subjecte principal a l'hora de defensar els interessos de les dones, de la mateixa manera que ha de ser l'interlocutor tant per als partits polítics com per les organitzacions i moviments socio-sindicals. Hem d'articular lideratges feministes ferms per a què els processos sobiranistes dels nostres pobles obrin camí a la transició feminista, per a tallar d'arrel l'opressió patriarcal i impulsar la participació política de les dones. Perquè el feminisme és la base per a construir una alternativa real a la societat capitalista actual.

Aquest cop d'estat dirigit desde Madrid vol tornar a aplicar el model de la por, però les companyes dels Països Catalans han treballat la por col·lectivament i han pres la decisió de tirar endavant amb tota determinació. Els hi volem transmetre que no les deixarem soles. Ballarem, emprenyarem, riurem totes juntes, i davant les agressions estem disposades a fer de mur popular…i veureu com el tombarem aviat! Davant la demofòbia, l'1 d'octubre cridem a omplir les urnes amb vots pel SÍ.

ETIKETAK

Elkarbanatu!